L'orígen de les tapes, a Lloret també en gaudim

Avui us adjuntem aquest escrit de l'orígen de les tapes escrit per Joan Pau Romaní, cuiner del Restaurant Romaní ubicat al carrer Sant Pere de Lloret de Mar on es pot gaudir de tapes ben  variades i originals:

Diuen les llegendes que sobre la paraula ”tapas” hi ha dues versions que es disputen el seu origen : l’una ens parla de les  antigues tavernes del nostre país, suposadament una mica brutes i plenes de mosques, on els  taverners servien el vi tot posant-hi alguna cosa a sobre per  “tapar” el got per què no s’hi fiqués cap insecte . Amb el temps  s’hi van posar troços de llonganissa i altres aperitius que la gent es menjava, una costum que va tenir força aceptació. L’altre, més documentada, ens parla que el rei castellà Alfons X el savi era un gran amant del bon vi però com que li afectava el fetge i l’estòmac, el seu metge de capçalera li va receptar que en veure vi, provés d’acompanyar-lo menjant alguna cosa petita. Al comprovar que d’aquesta manera el vi no li feia tant de mal, va ordenar per llei a totes les tavernes del seu regnat el que li havia receptat el seu metge . Tot això són llegendes i no sabem del cert que fossin l’origen real de les tapes.
Però tot i que moltes cultures gastronòmiques tenen entrants  o aperitius que s’ofereixen abans de l’àpat principal i que solen formar part d’un ritual de benvinguda o d’hospitalitat ( els  antipasti  italians,  els meze a l’orient,  els zazuski a Rússia o els antojitos a Mèxic , per citar-ne uns quants), és a l’estat espanyol on la cultura  d’anar de tapes ha adquirit  una gran importancia a nivell popular , essent reconeguda internacionalment com un dels seus grans valors gastronòmics.
Croquetes, patates braves, anxoves salades, olives, calamars i peixets fregits ,  un pintxo de truita, cap i pota, popets amb ceba, seitons en vinagre i el molt conegut pernil ibèric , son algunes de les tapes més populars que es poden trovar arreu . A l’estat espanyol anar de tapes és un ritual que es fa abans d’un àpat , però cada vegada és més freqüent que les tapes siguin tot un  àpat complert.
A Catalunya, tot i que el pica-pica i el vermut ja estaven arrelats de molt antic , és fins fa relativament poc que la cultura de la tapa comença a agafar volada. Influenciats per la tapa d’origen andalús , ja que andalusia és segurament el primer lloc on es van popularitzar les tapes amb els seus famosos “pescaítos fritos”, actualment va tinguent molt èxit les tapes i els pintxos de la cultura Basca i Navarresa , autèntics mestres del color i de la varietat i que a Catalunya ha arrelat amb força, especialmente amb els  pintxos i  montaditos - llesques de pa amb múltiples ingredients a sobre . Ara també està molt de moda els petits plats en miniatura , una oferta que en temps de crisi estan oferint els nous gastrobars de qualitat.
Les tapes es poden menjar dempeus o sentats, al migdia o al vespre, però sempre millor en companyia.  Es poden acompanyar amb aigua, cervessa, un vermut  o la famosa i refrescant sangria, aquesta beguda tant española elaborada amb fruites, suc de taronja i llimona, un xic de conyac i vi negre jove. I ja que estem en un país de gran tradició vinícola , una copa de vi , blanc, rosat o negre, o de cava, depenent del moment, els amics o la temporada , pot ser el millor acompanyant per degustar les tapes, una manera ben mediterrànea de posar la gana en funcionament d’una manera divertida i variada.
I a disfrutar, que d’això es tracta .

Joan Pau Romaní

Cuiner del Restaurant Romaní