El ball de ses Almorratxes de Lloret, “la Dansa més viva dels Països Catalans”

“Mans” de Catalunya Ràdio, magazin matinal del cap de setmana dedicat a la cultura popular i la música per a cobla des d’un punt de vista jove i desacomplexat, va obrir el concurs “la Dansa més viva dels Països Catalans”, que cerca el ball tradicional més estimat pels oients de l’emissora..

EL BALL DE SES ALMORRATXES DE LLORET DE MAR  s’ha classificat per la gran final d’aquest concurs, on han participat fins a seixanta-sis balls d’arreu del nostre territori, i on ja han votat més de 5.000 persones. La dansa de Lloret de Mar competirà amb tres finalistes més en aquesta final.

La votació per a la final és oberta des del dissabte 12 de maig fins al dissabte 26 de maig, hi participaran les quatre danses classificades entre les 66 que hi ha participat. Per participar es pot:

• escriure un correu a mans@catradio.cat ;
• publicar-ho al facebook del programa;
• fer un twitt a @manscatradio amb l’etiqueta #dansaviva
• SMS al 27033 amb la paraula CATMANS seguida del nom de la dansa (preu SMS: 1,42 euros, IVA inclòs)
• o deixar la vostra opció al contestador de MANS al 93 414 41 66.

Així doncs demanem la col·laboració de tots per aconseguir que el BALL DE SES ALMORRATXES DE LLORET sigui el guanyador.

Fem una breu descripció de la història d'aquest ball:

EL BALL DE LES ALMORRATXES, també conegut com el BALL DE PLAÇA:

A la tarda del 24 de juliol, les Obreres (quatre noies que han estat elegides cada any entre moltes sol·licituds) vestides de gala ballen amb les seves parelles el Ball de Plaça, dansa cerimonial d’origen antic anomenat també “Dansa de les Almorratxes”, nom d’un tipus de vas de vidre ple de perfum i amb flor blanca que les Obreres trenquen en tirar-lo al terra amb força emulant (segons la llegenda) a una noia cristiana que amb aquest gest va rebutjar al seu pretendent musulmà, en la època en que els pirates berberescs feien estralls a la costa catalana. La dansa acaba amb unes voltes a la plaça dels vuit balladors units pels braços.

Aquesta dansa constitueix l’acte central de la festa major, i es celebra de forma ininterrompuda des de temps immemorial. Hi ha documents pels que coneixem la seva existència ja a l’any 1592.  Els noms de les primeres Obreres conegudes data de 1764. Ser Obrera de Santa Cristina és un desig i una il·lusió per moltes noies de Lloret; les qui ho han aconseguit guarden aquest record tota la seva vida.