Durant tot el mes d'octubre tindrà lloc a Lloret les IX Jornades Gastronòmiques de la cuina del peix de "l'art", així doncs durant aquest mes es podrà gaudir en 21 restaurants de Lloret diferents menús relacionats amb l'antic estil de pesca de "l'art"
En la professió de la pesca , l'art és un sistema que consiteix a llançar des de petites barques de rem, unes xarxes a pocs metres de la platja que, després d'un temps prudencial, es recullen a mà des de terra. En certes èpoques, l'art era un dels pocs mitjans de subsitència amb què es comptava. I un dels llocs on s'ha practicat la tècnica de l'art amb més excel.lència és a Lloret de Mar, a les platges de Cayelles i de Lloret.
A Lloret, l'art d'arrossegament fou des del temps mes remot, tota una institució d'un alt conitngut social i benèfic. Va ajudar al sosteniment de centenars de famílies durant centenars d'anys.
La tirada a l'art és un dels més clars símbols del Lloret d'abans, quan quasi tothom era pobre. Tothom podia participar-hi: homes i dones. A ningú no li demanaven qui era ni d'on venia. Si agafaven peix, la part del vell era igual que la del menut; la part de l'home igual que la de la dona. Hi havia l'esparnaça de recollir un grapat de peix i de guanyar uns cèntims. Era, també, una prova de solidaritat. En cap altra platja catalana aquest ormeig no va prendre tanta volada. A Lloret van arribar a córrer set arts alhora.
A principis de 1970 les xarxes van ser tirades per última vegada segons aquesta tècnica ancestral. Alguns dels pescadors que van fer l'art en dècades passades ens en parlen amb sentiment d'enyorança per un món mariner que gairebé s'ha perdut del tot. Ens cmenten les seves vivències es d'aqust sistema rude, curió, laboriós i, alhora, tan satisfactori.
La profusa i saborosa aforística amb què l'art va enriquir la llengua ja diu la repercussió que va tenir en l¡ànima popular. Tota la vida hem sentit: "qui té un art, té un heretat"; "hi ha més gent que a l'art"; "a l'art tothom hi té part"; qui l'ha calat (l'art) que el tiri".
